No hi ha dubte que des de fa mesos tot el món viu en un estat de gran incertesa. Els nefastos efectes de la pandèmia originada pel Covid-19 han esdevingut una realitat que fa que sovint haguem d’aturar-nos i repensar la nostra vida i el món que entre tots hem anat construint. Aquest mes comentem diverses novetats editorials publicades aquest any 2020 —algunes escrites durant el confinament— que ens inviten des de diversos angles a fer aquesta reflexió.
En els darrers cinc anys hem publicat en aquestes mateixes pàgines dos articles donant notícia d’algunes de les novetats que s’havien editat en el seu moment relacionades amb la llengua catalana. Al número 34 (maig de 2015) dedicàvem “A l’entorn de la llengua” a la memòria de Joan Solà —que ens havia deixat l’octubre de 2010— i hi ressenyàvem diverses publicacions que recollien conjunts d’articles de tema lingüístic d’autors com el mateix Solà, Albert Pla i Nualart, Pau Vidal i Rudolf Ortega. Més recentment, al número 78 (maig de 2019), publicàvem “Llengua i societat”, una panoràmica d’alguns dels llibres sobre el català de publicació més recent. Avui, continuant en aquesta línia, comentem alguns dels títols que sobre la
història, la situació actual i el controvertit futur de la nostra llengua s’han editat els darrers mesos.
El període estival és un bon moment per recuperar lectures pendents que tinguin un cert gruix, i que justament per aquesta característica han quedat ajornades durant els mesos més marcats per les ocupacions laborals. Sovint es diu que és una bona ocasió per rescatar algun clàssic imprescindible. En el meu cas, l’estiu ha estat marcat per la lectura del que s’ha anomenat la Trilogia de Holt, de l’escriptor nord-americà Kent Haruf.
Tanquem les col·laboracions d’aquesta temporada amb la recomanació de tres novel·les recents que han obtingut tant l’aprovació dels lectors com de la crítica, que els ha atorgat premis de gran prestigi. Els autors són joves —un d’ells molt jove— i tenen el denominador comú d’enfrontar-se literàriament a vides que podríem qualificar de “normals”, cosa que no vol dir, és clar, que no ens siguin presentades amb una profunditat que revela la gran complexitat de l’existència humana.
La impossibilitat material d’adquirir novetats literàries durant aquest període de confinament ha fet que molts lectors hagin hagut d’acudir a la pròpia biblioteca i a aquells llibres que van quedar pendents de llegir en el seu moment. També ha estat una bona ocasió per a la relectura d’algun títol del qual se’n tenia un record agradable. En el meu cas, i combinant aquestes dues possibilitats, la forçosa reclusió m’ha permès completar la lectura dels textos que Gerald Durrell va escriure rememorant la seva estada a l’illa grega
de Corfú.
Una de les últimes novetats que va poder arribar a les llibreries abans del confinament provocat per la pandèmia del coronavirus covid-19 va ser Els fundadors. Una història d’ambició, clàssics i poder. El seu autor, Raül Garrigasait, aborda l’apassionant història de la creació i els primers anys de la Fundació Bernat Metge, una institució cabdal en la consolidació de la cultura literària catalana contemporània. A partir d’aquesta lectura, comentem aquest mes alguns títols actuals que s’hi poden relacionar i recuperem alguns llibres clàssics al voltant d’una de les figures clau d’aquesta tasca humanística, el poeta Carles Riba.
La recent aparició en català de la narració d’Anticrist posa de nou sobre la taula de l’actualitat literària la presència d’un dels grans escriptors centreeuropeus dels anys 20 i 30 del segle passat, Joseph Roth. Un autor que, amb Stefan Zweig, és considerat un autèntic clàssic de la literatura en llengua alemanya. Avui repassarem la seva trajectòria vital i literària.
Quan aquestes ratlles surtin a la llum, ja s’haurà fet públic el veredicte de la tercera edició del Premi Òmnium a la Millor Novel·la de l’Any, el guardó més ben dotat a obra publicada: 20.000 euros directes per a l’autor i 5.000 més per a promoció. En el seu moment ja vam parlar des d’aquestes mateixes pàgines de les obres guanyadores en les convocatòries anteriors, Els estranys, de Raül Garrigasait (núm. 73, desembre de 2018) i Aprendre a parlar amb
les plantes, de Marta Orriols (núm. 79, juny de 2019). Enguany les tres novel·les finalistes han estat L’esperit del temps, de Martí Domínguez, Canto jo i la muntanya balla, d’Irene Solà, i Sis nits d’agost, de Jordi Lara. Als dos darrers números de latortugaavui hem parlat de les dues
primeres. Aprofitem ara l’ocasió per comentar breument la tercera.
Una de les novetats literàries més celebrades de l’any que acabem de tancar ha estat sens dubte Canto jo i la muntanya balla, la segona novel·la de l’escriptora osonenca Irene Solà. Encetem els articles d’aquest 2020 per parlar breument de les dues novel·les publicades fins ara per aquesta jove escriptora i per aproximar-nos a la seva concepció de l’escriptura literària.