La recent aparició en català de la narració d’Anticrist posa de nou sobre la taula de l’actualitat literària la presència d’un dels grans escriptors centreeuropeus dels anys 20 i 30 del segle passat, Joseph Roth. Un autor que, amb Stefan Zweig, és considerat un autèntic clàssic de la literatura en llengua alemanya. Avui repassarem la seva trajectòria vital i literària.
Quan aquestes ratlles surtin a la llum, ja s’haurà fet públic el veredicte de la tercera edició del Premi Òmnium a la Millor Novel·la de l’Any, el guardó més ben dotat a obra publicada: 20.000 euros directes per a l’autor i 5.000 més per a promoció. En el seu moment ja vam parlar des d’aquestes mateixes pàgines de les obres guanyadores en les convocatòries anteriors, Els estranys, de Raül Garrigasait (núm. 73, desembre de 2018) i Aprendre a parlar amb
les plantes, de Marta Orriols (núm. 79, juny de 2019). Enguany les tres novel·les finalistes han estat L’esperit del temps, de Martí Domínguez, Canto jo i la muntanya balla, d’Irene Solà, i Sis nits d’agost, de Jordi Lara. Als dos darrers números de latortugaavui hem parlat de les dues
primeres. Aprofitem ara l’ocasió per comentar breument la tercera.
Una de les novetats literàries més celebrades de l’any que acabem de tancar ha estat sens dubte Canto jo i la muntanya balla, la segona novel·la de l’escriptora osonenca Irene Solà. Encetem els articles d’aquest 2020 per parlar breument de les dues novel·les publicades fins ara per aquesta jove escriptora i per aproximar-nos a la seva concepció de l’escriptura literària.
Els lectors de latortuagaavui saben que des de fa alguns anys seguim atentament la carrera literària de l’escriptor valencià Martí Domínguez. Fins ara hem dedicat tres articles (als números 13, de juny de 2013; 40, de desembre de 2015 i 76, de març d’aquest 2019) a comentar la seva obra novel·lística i els seus reculls d’articles periodístics de divulgació científica. En un nou tomb en l’orientació del contingut de la seva producció, Domínguez ens ofereix un apassionant relat centrat en l’ambient científic que va donar suport al règim nacionalsocialista. Aprofitem l’ocasió per parlar-ne i donar notícia d’algunes altres obres —recents i no tant recents— sobre aquest episodi històric fonamental de l’Europa del segle XX.
Tot i que el nombre d’autors japonesos traduïts al català continua sent força limitat—segons afirma el catalanòfil Ko Tazawa— sovint apareixen en el nostre panorama literari algunes novetats que ens poden introduir en l’obra d’algun escriptor que desconeixíem. Pot ser el cas, per exemple, de Junichiro Tanizaki, del qual s’ha publicat recentment a la nova col·lecció Petits Plaers, de l’editorial Viena, la novel·la Retrat de Shunkin. Aprofitem l’avinentesa, doncs, per donar notícia d’alguns aspectes biogràfics d’aquest autor i per repassar breument la seva obra publicada en la nostra llengua.
Els últims anys el mercat editorial en llengua catalana ha anat proveint els seus lectors amb nous títols de l’escriptor rus Anton Txékhov. El darrer exemple és la publicació del relat El regne de les dones, que constitueix el primer número de “Petits plaers”, la nova col·lecció de Viena Edicions. Aprofitem aquesta avinentesa per fer un breu repàs de l’obra disponible en català d’aquest gran clàssic europeu.
Aquests dies de finals d’estiu farpa trenta-tres anys que la jove poetessa Anna Dodas va ser assassinada. El seu cos va ser trobat en un bosc als afores de Montpeller, on també poc després va aparèixer el de la seva amiga Gemma Argemí, amb qui havien començat un viatge de vacances que des de Marsella les havia de dur fins a Sardenya. Uns crims que mai no han estat resolts. La recent publicació dels textos en prosa d’Anna Dodas ens convida a dedicar li aquesta breu nota de record.
El passat dia 3 de gener, als 92 anys, moria a l’Hospital de Mollet — on havia ingressat pocs dies abans a causa d’un ictus, l’escriptor i traductor Ramon Folch i Camarasa. Establert des de feia molts anys a Plegamans, vaig tenir la sort de conèixer-lo personalment i establir-hi una certa amistat a causa de la seva vinculació amb l’Institut Ramon Casas i Carbó, on treballo des de fa vint-i-cinc anys. L’article d’aquest mes, doncs, pretén ser una modesta contribució a mantenir viva la seva memòria.
Una de les novetats editorials de la tardor passada que més bona acollida ha tingut ha estat sens dubte la primera novel·la de Marta Orriols Aprendre a parlar amb les plantes. L’obtenció del Premi Òmnium a la Millor Novel·la de l’Any, les set edicions publicades fins ara i la propera traducció a diverses llengües avalen una obra que ha rebut grans elogis tant del públic com de la crítica.