Aquest mes de setembre es compleixen nou anys de les meves col·laboracions regulars en aquesta revista. Des d’aquell ja llunyà setembre de 2012, la redacció de latortugaavui com ha tingut l’amabilitat
d’acollir-m’hi un total de noranta-sis articles, la gran majoria sobre obres literàries i alguns sobre publicacions recents relacionades amb la llengua catalana.
Després d’una a hores d’ara ja dilatada car-
rera com a escriptor que ha assajat diversos formats narratius, Toni Sala s’introdueix per primer cop, almenys explícitament, en el terreny de les memòries personals amb Una família, un dels textos més remarcables que s’han publicat a les portes d’aquest estiu. Aprofitem l’ocasió per mirar enrere i fer un breu esbós de l’obra d’aquest autor empordanès.
Ja fa anys que cada nova obra de l’escriptor francès Mathias Enard és traduïda i celebrada entre nosaltres com la nova baula d’una cadena del que a hores d’ara ja constitueix una obra literària solidíssima. La seva última novel·la, El banquet anual de la confraria d’enterramorts, ens dona peu a comentar la trajectòria d’aquest autor.
La recent publicació de Llum de febrer, de l’escriptora americana Elizabeth Strout, ha tornat a posar d’actualitat una autora que al llarg dels anys ha aconseguit acumular un bon nombre de lectors a casa nostra. La novel·la recupera l’entranyable personatge d’Olive Kitteridge, la protagonista de la primera part d’aquest fresc narratiu
situat a l’imaginari poble de Crosby, a l’estat de Maine.
Aquests darrers mesos s’han publicat dues obres que duen l’aval de dos dels millors premis per a novel·la que es donen en l’àmbit de la literatura catalana. Es tracta del Josep Pla i del Sant Jordi, que han guanyat, respectivament, Maria Barbal i Víctor García Tur. En la nostra col·laboració
d’aquest mes en fem un breu comentari.
La recent publicació de la novel·la El mirall de les nostres penes posa punt final a la magnífica trilogia de fons històric de l’escriptor francès Pierre Lemaitre. Aprofitem aquesta ocasió per repassar breument el conjunt de la seva obra.
L’embaràs i la maternitat són temes presents en la literatura des de temps immemorials. Gairebé sempre, però, han
estat els homes els que han pres la paraula per explicar uns fets dels quals, en el fons, han estat uns simples observadors. El que ens ofereixen, en canvi, algunes autores contemporànies és una nova visió del que representa per a la dona d’avui prendre la decisió de ser mare. El relat, doncs, es fa
molt més complex i es presenta amb una infinitat de matisos que fins ara havien estat poc elaborats literàriament. Una nova perspectiva que no hagués estat possible sense l’aportació crítica que ens ha arribat del feminisme al llarg de les darreres dècades. Avui comentem les últimes novel·
les de Marta Orriols, Eva Baltasar i Katixa Agirre.
Quan acaba l’any és habitual que els mitjans de comunicació facin les seves llistes dels llibres que han tingut més èxit,
tant de crítica com de públic, al llarg dels darrers dotze mesos. Aquest 2020 que tot just ha finalitzat —i que el recordarem indefectiblement com l’any de la pandèmia i del confinament— ens ha ofert títols memorables i de ben segur que cadascú podria fer-ne la seva pròpia selecció. En l’article d’avui ens centrarem en les darreres novel·les de dos autors que seguim des de fa anys i que a hores d’ara presenten una obra novel·lística plenament consolidada: Antoni Pladevall i Francesc Serés. Dos escriptors que comparteixen un tret en comú: extreure la millor literatura del profund coneixement de la seva terra.
Sens dubte la notícia literària més comentada durant el passat mes de novembre va ser l’aparició de la versió completa de la novel·la Tirant lo Blanc en català actual. Aprofitem l’ocasió per explicar breument les característiques d’aquesta nova edició del famós clàssic català i per ressenyar algunes altres novetats que van en la mateixa línia, la d’apropar textos cabdals de l’edat mitjana al lector contemporani.