Articles
Eva Baltasar

Ser o no ser… mare (i pare)

L’embaràs i la maternitat són temes presents en la literatura des de temps immemorials. Gairebé sempre, però, han
estat els homes els que han pres la paraula per explicar uns fets dels quals, en el fons, han estat uns simples observadors. El que ens ofereixen, en canvi, algunes autores contemporànies és una nova visió del que representa per a la dona d’avui prendre la decisió de ser mare. El relat, doncs, es fa
molt més complex i es presenta amb una infinitat de matisos que fins ara havien estat poc elaborats literàriament. Una nova perspectiva que no hagués estat possible sense l’aportació crítica que ens ha arribat del feminisme al llarg de les darreres dècades. Avui comentem les últimes novel·
les de Marta Orriols, Eva Baltasar i Katixa Agirre.

LLEGEIX-LO SENCER »
Antoni Pladevall

Pladevall i Serés o la força de la terra

Quan acaba l’any és habitual que els mitjans de comunicació facin les seves llistes dels llibres que han tingut més èxit,
tant de crítica com de públic, al llarg dels darrers dotze mesos. Aquest 2020 que tot just ha finalitzat —i que el recordarem indefectiblement com l’any de la pandèmia i del confinament— ens ha ofert títols memorables i de ben segur que cadascú podria fer-ne la seva pròpia selecció. En l’article d’avui ens centrarem en les darreres novel·les de dos autors que seguim des de fa anys i que a hores d’ara presenten una obra novel·lística plenament consolidada: Antoni Pladevall i Francesc Serés. Dos escriptors que comparteixen un tret en comú: extreure la millor literatura del profund coneixement de la seva terra.

LLEGEIX-LO SENCER »
Màrius Serra

Clàssics a l’abast de tothom

Sens dubte la notícia literària més comentada durant el passat mes de novembre va ser l’aparició de la versió completa de la novel·la Tirant lo Blanc en català actual. Aprofitem l’ocasió per explicar breument les característiques d’aquesta nova edició del famós clàssic català i per ressenyar algunes altres novetats que van en la mateixa línia, la d’apropar textos cabdals de l’edat mitjana al lector contemporani.

LLEGEIX-LO SENCER »
Umberto Eco

Manuals de supervivència

No hi ha dubte que des de fa mesos tot el món viu en un estat de gran incertesa. Els nefastos efectes de la pandèmia originada pel Covid-19 han esdevingut una realitat que fa que sovint haguem d’aturar-nos i repensar la nostra vida i el món que entre tots hem anat construint. Aquest mes comentem diverses novetats editorials publicades aquest any 2020 —algunes escrites durant el confinament— que ens inviten des de diversos angles a fer aquesta reflexió.

LLEGEIX-LO SENCER »
Carme Junyent

El català pren la paraula

En els darrers cinc anys hem publicat en aquestes mateixes pàgines dos articles donant notícia d’algunes de les novetats que s’havien editat en el seu moment relacionades amb la llengua catalana. Al número 34 (maig de 2015) dedicàvem “A l’entorn de la llengua” a la memòria de Joan Solà —que ens havia deixat l’octubre de 2010— i hi ressenyàvem diverses publicacions que recollien conjunts d’articles de tema lingüístic d’autors com el mateix Solà, Albert Pla i Nualart, Pau Vidal i Rudolf Ortega. Més recentment, al número 78 (maig de 2019), publicàvem “Llengua i societat”, una panoràmica d’alguns dels llibres sobre el català de publicació més recent. Avui, continuant en aquesta línia, comentem alguns dels títols que sobre la
història, la situació actual i el controvertit futur de la nostra llengua s’han editat els darrers mesos.

LLEGEIX-LO SENCER »
Kent Haruf

Un estiu al Holt de Kent Haruf

El període estival és un bon moment per recuperar lectures pendents que tinguin un cert gruix, i que justament per aquesta característica han quedat ajornades durant els mesos més marcats per les ocupacions laborals. Sovint es diu que és una bona ocasió per rescatar algun clàssic imprescindible. En el meu cas, l’estiu ha estat marcat per la lectura del que s’ha anomenat la Trilogia de Holt, de l’escriptor nord-americà Kent Haruf.

LLEGEIX-LO SENCER »
Sally Rooney

De la vida normal: Ballbona, Mas Craviotto i Rooney

Tanquem les col·laboracions d’aquesta temporada amb la recomanació de tres novel·les recents que han obtingut tant l’aprovació dels lectors com de la crítica, que els ha atorgat premis de gran prestigi. Els autors són joves —un d’ells molt jove— i tenen el denominador comú d’enfrontar-se literàriament a vides que podríem qualificar de “normals”, cosa que no vol dir, és clar, que no ens siguin presentades amb una profunditat que revela la gran complexitat de l’existència humana.

LLEGEIX-LO SENCER »
Gerald Durrell

El paradís perdut de Gerald Durrell

La impossibilitat material d’adquirir novetats literàries durant aquest període de confinament ha fet que molts lectors hagin hagut d’acudir a la pròpia biblioteca i a aquells llibres que van quedar pendents de llegir en el seu moment. També ha estat una bona ocasió per a la relectura d’algun títol del qual se’n tenia un record agradable. En el meu cas, i combinant aquestes dues possibilitats, la forçosa reclusió m’ha permès completar la lectura dels textos que Gerald Durrell va escriure rememorant la seva estada a l’illa grega
de Corfú.

LLEGEIX-LO SENCER »
Carles Riba

Carles Riba, el fundador imprescindible

Una de les últimes novetats que va poder arribar a les llibreries abans del confinament provocat per la pandèmia del coronavirus covid-19 va ser Els fundadors. Una història d’ambició, clàssics i poder. El seu autor, Raül Garrigasait, aborda l’apassionant història de la creació i els primers anys de la Fundació Bernat Metge, una institució cabdal en la consolidació de la cultura literària catalana contemporània. A partir d’aquesta lectura, comentem aquest mes alguns títols actuals que s’hi poden relacionar i recuperem alguns llibres clàssics al voltant d’una de les figures clau d’aquesta tasca humanística, el poeta Carles Riba.

LLEGEIX-LO SENCER »
Ja no hi ha més articles!