En la línia de recuperació de textos clàssics que anem comentant en els últims articles, destaca especialment la tasca que duu a terme darrerament l’editorial Viena amb la seva col·lecció “Club Victòria”. Fins ara se n’han publicat sis títols, el segon dels quals és el que comentem avui, una nova traducció d’Una habitació amb vistes, d’E. M. Forster.
El 13 de juny de 2021 Montserrat Roig hagués complert setanta-cinc anys. La seva mort prematura quan acabava de fer-ne quaranta-cinc va estroncar una carrera literària que en aquell moment ja era d’una extensió i d’una qualitat inqüestionables. Amb motiu d’aquesta efemèride, a finals de l’any passat es va reeditar la seva darrera novel·la. Aprofitem l’ocasió per repassar la seva trajectòria literària i per parlar breument d’aquest text, La veu melodiosa.
Lev Tolstoi és sens dubte un dels escriptors russos més universals, especialment per la monumentalitat i
qualitat de les seves dues grans novel·les: Guerra i Pau i Anna Karènina. Avui dediquem aquest espai mensual, però, a repassar la seva biografia i a recordar una altra obra seva que també ha esdevingut un clàssic: La mort d’Ivan Ilitx.
En el marc del corrent actual de recuperació d’obres clàssiques que comentàvem el mes passat, l’editorial
Barcino, especialista en la publicació d’aquest tipus de textos, encetava fa poc una nova col·lecció: “Imprescindibles, Biblioteca de Clàssics Catalans”. Els dos
primes títols han estat Tirant lo Blanc, de Joanot Martorell, i La punyalada, de Marià
Vayreda. Comentem en l’article d’avui aquesta darrera obra, un títol que sovint s’ha qualificat com “la novel·la dels trabucaires”.
Darrerament sembla que hi ha un interès evident per part del món editorial de reivindicar la figura dels autors i dels textos
clàssics. Ho corroboren diverses col·leccions que podem trobar actualment
a les llibreries, i que ens ofereixen sovint noves traduccions d’aquestes obres de referència que anomenem generalment
i en sentit ampli “clàssics”. En aquesta línia, La casa dels clàssics ha encetat la seva nova col·lecció “Bernat Metge Universal” amb quatre títols ben representatius: La Ilíada, Robinson Crusoe, Crim i càstig i Orgull i prejudici. Aquest mes comentem la
nova traducció de l’obra de Daniel Defoe.
Llorenç Villalonga és sens dubte un dels
escriptors més destacats de la literatura catalana contemporània. El conjunt de la seva obra, i especialment la construcció literària del mite de Bearn, el situen com un referent ineludible en el panorama novel·lístic del segle XX. L’editorial Viena, a
la magnífica col·lecció “Petits plaers” acaba d’editar la novel·la Les fures, una obra que, tot i no ser tan coneguda com Mort de dama o Bearn o la sala de les nines, no deixa de tenir un notable interès.
Charles Baudelaire és, sens dubte, un dels grans poetes de tots els temps. La seva nova manera d’entendre la poesia, magníficament executada amb Les flors del mal, va obrir uns camins enormement fecunds que, a partir del simbolisme, desemboquen en gran part de la poesia actual. La seva obra, però, va molt més enllà d’aquest títol mític. Avui parlem d’un altre llibre cabdal en la seva producció, els Petits poemes en prosa (L’spleen de París).
Mercè Rodoreda és, sens dubte, la novel·lista més important i més internacionalment coneguda de la literatura
catalana del segle XX. I, entre tota la seva producció —que comprèn, a més de
novel·les, contes, poesia i obres de teatre— La plaça del Diamant és la seva obra més popular, més llegida i més traduïda. Sempre és un bon moment, doncs, per descobrir-la o, si és el cas, per fer-ne una relectura que de ben segur ens revelarà elements nous que en el seu moment
potser ens van passar desapercebuts.
Franz Kafka és un dels clàssics indiscutibles del segle XX, i d’entre el conjunt de la seva obra no hi ha dubte que La metamorfosi és el llibre que l’ha fet més conegut entre tot tipus de públic. Poques vegades una història tan aparentment senzilla ha tingut tanta influència en la literatura posterior.