El passat 4 de gener va fer seixanta-tres anys de la mort en accident automobilístic d’Albert Camus, un dels filòsofs i escriptors francesos més valorats de la segona meitat del segle XX. La reedició que actualment s’està duent a terme de la traducció catalana d’algunes de les seves obres —esdevingudes ja autèntics clàssics— ens dona peu a fer aquest mes un breu repàs de la seva vida i obra.
El mes passat es tancava l’Any Fuster,
la commemoració del centenari del naixement i del trentè aniversari de la mort de l’assagista català més important de la segona meitat del segle XX: Joan Fuster.
Una efemèride que ha estat una bona ocasió perquè les seves obres i la seva figura intel·lectual s’hagin posat novament
en un primer pla, tant pel que fa a la reedició d’alguns dels seus llibres
com pel que respecta a l’aprofundiment en
l’estudi del seu immens llegat. Un dels seus llibres més coneguts és a hores d’ara ja un autèntic clàssic: Diccionari per a ociosos.
L’editorial Barcino, seguint amb la seva línia d’oferir-nos noves edicions d’obres clàssiques en versions fidels als textos originals i pulcrament editades, ha publicat La fabricanta, de Dolors Monserdà. Aquest títol, que ja és el número quatre de la
col·lecció Imprescindibles —els tres primers van ser Tirant lo Blanc, La punyalada i la Poesia completa de Bartomeu Rosselló-Pòrcel— ens permet aproximar-nos a una autora poc coneguda
i a una obra que sovint ha quedat eclipsada per la gran qualitat de la d’algunes dels seus contemporanis.
Cesare Pavese és un clàssic indiscutible de
la literatura italiana moderna. El passat estiu l’editorial Univers va decidir rescatar-ne una de les seves novel·les i presentar-ne una nova traducció. L’autor, molt traduït, llegit i reeditat entre nosaltres a partir de
la dècada dels seixanta del segle passat, havia caigut actualment en un cert oblit. El bell estiu és, doncs, una magnífica porta d’entrada per recuperar-lo.
Aquest any, i amb una diferència de pocs mesos, s’han editat en català quatre títols importants de Virginia Woolf: la reedició de La senyora Dalloway, la nova traducció de Cap al far, i les traduccions per primer
cop al català d’Entre els actes i del Diari d’una escriptora, una selecció de l’extens diari de l’autora que Leonard Woolf, el seu
marit, va publicar l’any 1953. Aprofitem, doncs, aquesta circumstància per
fer un breu repàs de la seva vida i per comentar aquestes novetats.
L’escriptora empordanesa Caterina Albert i Paradís, més coneguda pel seu pseudònim literari de Víctor Català, ha passat a la història de la literatura com a màxima representant de la narrativa rural modernista. La seva novel·la més coneguda, Solitud, és unànimement considerada com la representació més
reeixida d’aquest corrent estètic. A finals de l’any passat en va sortir una nova edició de Jordi Cornudella que avui comentem.
En la línia de recuperació de textos clàssics que anem comentant en els últims articles, destaca especialment la tasca que duu a terme darrerament l’editorial Viena amb la seva col·lecció “Club Victòria”. Fins ara se n’han publicat sis títols, el segon dels quals és el que comentem avui, una nova traducció d’Una habitació amb vistes, d’E. M. Forster.
El 13 de juny de 2021 Montserrat Roig hagués complert setanta-cinc anys. La seva mort prematura quan acabava de fer-ne quaranta-cinc va estroncar una carrera literària que en aquell moment ja era d’una extensió i d’una qualitat inqüestionables. Amb motiu d’aquesta efemèride, a finals de l’any passat es va reeditar la seva darrera novel·la. Aprofitem l’ocasió per repassar la seva trajectòria literària i per parlar breument d’aquest text, La veu melodiosa.
Lev Tolstoi és sens dubte un dels escriptors russos més universals, especialment per la monumentalitat i
qualitat de les seves dues grans novel·les: Guerra i Pau i Anna Karènina. Avui dediquem aquest espai mensual, però, a repassar la seva biografia i a recordar una altra obra seva que també ha esdevingut un clàssic: La mort d’Ivan Ilitx.