Cesare Pavese és un clàssic indiscutible de
la literatura italiana moderna. El passat estiu l’editorial Univers va decidir rescatar-ne una de les seves novel·les i presentar-ne una nova traducció. L’autor, molt traduït, llegit i reeditat entre nosaltres a partir de
la dècada dels seixanta del segle passat, havia caigut actualment en un cert oblit. El bell estiu és, doncs, una magnífica porta d’entrada per recuperar-lo.
Aquest any, i amb una diferència de pocs mesos, s’han editat en català quatre títols importants de Virginia Woolf: la reedició de La senyora Dalloway, la nova traducció de Cap al far, i les traduccions per primer
cop al català d’Entre els actes i del Diari d’una escriptora, una selecció de l’extens diari de l’autora que Leonard Woolf, el seu
marit, va publicar l’any 1953. Aprofitem, doncs, aquesta circumstància per
fer un breu repàs de la seva vida i per comentar aquestes novetats.
L’escriptora empordanesa Caterina Albert i Paradís, més coneguda pel seu pseudònim literari de Víctor Català, ha passat a la història de la literatura com a màxima representant de la narrativa rural modernista. La seva novel·la més coneguda, Solitud, és unànimement considerada com la representació més
reeixida d’aquest corrent estètic. A finals de l’any passat en va sortir una nova edició de Jordi Cornudella que avui comentem.
En la línia de recuperació de textos clàssics que anem comentant en els últims articles, destaca especialment la tasca que duu a terme darrerament l’editorial Viena amb la seva col·lecció “Club Victòria”. Fins ara se n’han publicat sis títols, el segon dels quals és el que comentem avui, una nova traducció d’Una habitació amb vistes, d’E. M. Forster.
El 13 de juny de 2021 Montserrat Roig hagués complert setanta-cinc anys. La seva mort prematura quan acabava de fer-ne quaranta-cinc va estroncar una carrera literària que en aquell moment ja era d’una extensió i d’una qualitat inqüestionables. Amb motiu d’aquesta efemèride, a finals de l’any passat es va reeditar la seva darrera novel·la. Aprofitem l’ocasió per repassar la seva trajectòria literària i per parlar breument d’aquest text, La veu melodiosa.
Lev Tolstoi és sens dubte un dels escriptors russos més universals, especialment per la monumentalitat i
qualitat de les seves dues grans novel·les: Guerra i Pau i Anna Karènina. Avui dediquem aquest espai mensual, però, a repassar la seva biografia i a recordar una altra obra seva que també ha esdevingut un clàssic: La mort d’Ivan Ilitx.
En el marc del corrent actual de recuperació d’obres clàssiques que comentàvem el mes passat, l’editorial
Barcino, especialista en la publicació d’aquest tipus de textos, encetava fa poc una nova col·lecció: “Imprescindibles, Biblioteca de Clàssics Catalans”. Els dos
primes títols han estat Tirant lo Blanc, de Joanot Martorell, i La punyalada, de Marià
Vayreda. Comentem en l’article d’avui aquesta darrera obra, un títol que sovint s’ha qualificat com “la novel·la dels trabucaires”.
Darrerament sembla que hi ha un interès evident per part del món editorial de reivindicar la figura dels autors i dels textos
clàssics. Ho corroboren diverses col·leccions que podem trobar actualment
a les llibreries, i que ens ofereixen sovint noves traduccions d’aquestes obres de referència que anomenem generalment
i en sentit ampli “clàssics”. En aquesta línia, La casa dels clàssics ha encetat la seva nova col·lecció “Bernat Metge Universal” amb quatre títols ben representatius: La Ilíada, Robinson Crusoe, Crim i càstig i Orgull i prejudici. Aquest mes comentem la
nova traducció de l’obra de Daniel Defoe.
Llorenç Villalonga és sens dubte un dels
escriptors més destacats de la literatura catalana contemporània. El conjunt de la seva obra, i especialment la construcció literària del mite de Bearn, el situen com un referent ineludible en el panorama novel·lístic del segle XX. L’editorial Viena, a
la magnífica col·lecció “Petits plaers” acaba d’editar la novel·la Les fures, una obra que, tot i no ser tan coneguda com Mort de dama o Bearn o la sala de les nines, no deixa de tenir un notable interès.