Francis Scott Fitzgerald és sens dubte un dels grans escriptors nord-americans de la primera meitat del segle XX. A casa nostra potser no ha estat tan llegit ni traduït com altres autors de la seva generació, com ara Faulkner o Hemingway, però és evident que les seves novel·les i contes han esdevingut autèntics clàssics. La reedició en els darrers anys d’alguns dels seus títols fonamentals ens dona peu a fer una revisió de la seva vida i de la seva obra.
Un dels clàssics indiscutibles de la
literatura italiana de la segona meitat del segle XX és sens dubte Italo Calvino. L’any passat es van complir els cent anys del seu naixement i, en aquest cas, no podem dir que la cultura catalana ho hagi celebrat especialment amb gaires reedicions dels seus llibres. Malgrat això, Calvino és un escriptor que sempre cal tenir en compte. Avui fem un breu repàs de la seva vida i la seva obra.
Sebastià Juan Arbó és un dels més destacats narradors que han donat les terres de l’Ebre. Malgrat això, i sovint per
raons més extraliteràries que artístiques, és un autor que durant algunes dècades va semblar haver caigut en un profund oblit. La recent edició d’alguns dels seus títols més importants ens brinda una bona ocasió
per acostar-nos a la seva obra, indispensable per entendre la vida i la història d’un dels paisatges més captivadors de Catalunya.
No és gaire habitual trobar a la història de la literatura autors que hagin escrit les seves obres en una llengua que no sigui la seva materna. Potser el cas més conegut entre els clàssics és el de l’escriptor rus Vladimir Nabokov, que va escriure en anglès. El cas de Joseph Conrad encara
és més curiós, ja que no va escriure ni en la seva primera llengua —el polonès— ni en les altres dues que coneixia de petit —el rus i el francès—, sinó que ho va fer un en
un anglès adquirit força més tard. En els darrers anys ens estan arribant noves traduccions al català d’algunes de les seves novel·les. Una bona ocasió per redescobrir aquest autèntic clàssic.
En els inicis de la nova etapa d’aquesta revista, concretament en el nostre segon article (latortugaavui.com, núm. 5, octubre de 2012) vam parlar de l’obra articulística de Josep M. de Sagarra arran de l’aparició dels dos complets reculls que en va publicar l’editorial Quaderns Crema: L’ànima de les coses. Articles a la publicitat (1922-1929) i El perfum dels dies. Articles a Mirador (1929-1936). L’altre gran vessant de prosista de Sagarra el conformen sobretot les seves novel·les i les Memòries. Ara s’acaba de reeditar la que es considera la seva millor obra de ficció: Vida privada.
En el seu moment, ,ja vam donar notícia des d’aquestes pàgines de l’oportunitat que suposava l’aparició de la nova col·lecció de clàssics “Bernat Metge Universal”. Fins ara, n’han aparegut set títols, tres dels quals han estat comentats en aquesta secció de latortugaavui: Robinson Crusoe (núm. 107), Cap al far (núm. 113) i Crim i càstig (núm. 120). Avui ens apropem a la nova traducció que ens
proposa aquesta col·lecció de la novel·la Les afinitats electives, de Johann W. von Goethe.
En els darrers anys s’han anat reeditant diverses obres de l’escriptora gironina Aurora Bertrana en un procés de recuperació de la seva literatura que per a molts lectors actuals ha suposat un gran descobriment. Efectivament, Bertrana ha estat una autora que, a l’ombra d’altres de més conegudes de la seva generació —especialment de Mercè Rodoreda— i també una mica eclipsada per ser filla d’un gran escriptor, Prudenci Bertrana, segurament no havia obtingut la rellevància que el conjunt de la seva obra mereix.
Aquests darrers mesos Edicions de La Magrana —que ara pertany al grup editorial Penguin Random House— està duent a terme la publicació de les obres més importants de l’escriptor anglès George Orwell, en noves traduccions i en edicions molt acurades. És una bona oportunitat per
llegir, o rellegir si és el cas, alguns d’aquests títols que ja han esdevingut autèntics clàssics de la literatura anglesa contemporània. Homenatge a Catalunya n’és un dels més significatius.
L’obra narrativa del poeta mallorquí Blai Bonet sembla que en els darrers anys torna a despertar un cert interès. Almenys això és el que demostra la reedició d’alguns dels seus títols més importants que està duent a terme l’editorial Club Editor. D’entre aquestes obres, sens dubte El mar és la que a hores d’ara ja es considera un autèntic clàssic de la literatura catalana de postguerra.