L’escriptor mallorquí Antoni Vidal Ferrando és un dels poetes i narradors més destacats de l’anomenada generació dels 70. Malgrat l’evident qualitat de la seva poesia, de les seves novel·les i de les seves narracions, és un autor força desconegut
pel gran públic fora de l’àmbit illenc. La reedició, trenta anys després de la seva publicació, de la seva primera novel·la, és
un bon motiu per parlar-ne en la nostra secció d’aquest mes.
El dia 10 del mes que ve farà tres anys que
va morir l’escriptora mallorquina Maria Antònia Oliver, una de les veus literàries més destacades del que es va anomenar la “Generació dels 70”, un nombrós grup d’escriptors les obres dels quals van suposar un gran pas en l’homologació de la
literatura catalana amb la cultura europea del moment. La reedició que s’està duent a terme de les seves obres més significatives és un bon motiu per dedicar-li l’article d’aquest mes.
Des d’aquestes pàgines de latortugaavui hem parlat diverses vegades d’autors russos. Autors com Anton Txékhov (núm. 82), Lev Tolstoi (núm. 109), Fiódor Dostoievski (núm. 120) o Nikolai V. Gógol (núm. 132) han estat objecte de la nostra atenció, sobretot a propòsit de l’edició de noves traduccions d’algunes de les seves obres més importants. Aquest mes, i també amb motiu de la nova traducció d’un dels seus títols més populars, La filla del capità,
dedicarem la nostra atenció a Aleksandr Puixkin, l’escriptor que unànimement és
considerat com el pare de la literatura russa moderna.
Tot i ser una escriptora que, com s’ha dit en més d’una ocasió, no sol formar part del cànon literari sancionat per les veus més acadèmiques, és evident que l’obra literària de Teresa Pàmies constitueix un referent ineludible de la literatura que testimonia un dels períodes més difícils de la història de la Catalunya contemporània: la guerra civil, la postguerra i l’exili. La recuperació d’una novel·la fins avui inèdita i l’aparició d’una completa visió de la seva vida i la seva obra
són dos bons motius per proposar aquest mes una aproximació a aquesta escriptora balaguerina.
John Steinbeck és un dels grans narradors nord- americans del segle XX. La seva novel·la més ambiciosa, El raïm de la ira, va causar un gran impacte en una societat que tot just s’estava recuperant de la Gran
Depressió i li va valer l’obtenció del prestigiós premi Pulitzer. Més endavant, l’any 1962, Steinbeck guanyaria el Premi Nobel de Literatura pel conjunt de la seva obra. La nova traducció d’una de les seves
novel·les més populars, La perla, pot ser una bona introducció al conjunt de la seva novel·lística.
Truman Capote és un dels grans noms de la literatura nord-americana del segle XX. El seu intent de creació del que ell mateix anomenava “novel·la de no-ficció” va marcar sens dubte tota una generació d’escriptors i periodistes que van veure en la realitat una font inesgotable de creació literària. La nova traducció d’una de les seves novel·les més populars, Esmorzar a
Tiffany’s, que coincideix amb el centenari del seu naixement i el quarantè aniversari de la seva mort, pot ser un bon motiu per aproximar-se a aquesta i a d’altres obres d’aquest gran escriptor.
Quan pensem en autors clàssics russos, el nom de Nikolai V. Gógol segurament no és el primer que ens ve al cap. Una mica eclipsat per la merescuda fama literària de Puixkin, Tolstoi o Dostoievski, aquest autor ucraïnès en llengua russa no ha tingut entre nosaltres la difusió que la qualitat i la innovació de la seva prosa mereixia. Ara, amb la nova traducció de la seva obra més important, Ànimes mortes, tenim l’oportunitat de redescobrir un dels escriptors més moderns de la gran literatura russa.
Joaquim Ruyra és sens dubte un dels nostres millors prosistes. Juntament amb Víctor Català i Prudenci Bertrana, encarna amb una qualitat indiscutible la represa i consolidació de la narrativa catalana durant el Modernisme. Un autor que de seguida va ser elogiat, entre molts d’altres, per Josep Pla, el qual es va mostrar sovint deutor en molts aspectes de l’escriptor gironí. En el
darrer any, s’han publicat dos llibres amb textos de Ruyra que ben poden ser l’entrada a la lectura d’aquest autor per part d’aquells que fins ara el desconeixien.
Avui l’obra poètica i narrativa de l’escriptor barceloní Jordi Sarsanedas és força desconeguda entre les generacions més joves de lectors. La majoria dels seus llibres fa anys que no es reediten i només es troben a les llibreries de segona mà o als magatzems de les biblioteques públiques. És per aquest motiu una molt bona notícia la reedició de la seva novel·la més ambiciosa, El martell, fet que ens dona peu a esbossar els aspectes més destacables de la seva vida i la seva obra.