Articles

Nikolai V. Gógol

Ànimes mortes

Quan pensem en autors clàssics russos, el nom de Nikolai V. Gógol segurament no és el primer que ens ve al cap. Una mica eclipsat per la merescuda fama literària de Puixkin, Tolstoi o Dostoievski, aquest autor ucraïnès en llengua russa no ha tingut entre nosaltres la difusió que la qualitat i la innovació de la seva prosa mereixia. Ara, amb la nova traducció de la seva obra més important, Ànimes mortes, tenim l’oportunitat de redescobrir un dels escriptors més moderns de la gran literatura russa.

LLEGEIX-LO SENCER »
Joaquim Ruyra

Pinya de rosa

Joaquim Ruyra és sens dubte un dels nostres millors prosistes. Juntament amb Víctor Català i Prudenci Bertrana, encarna amb una qualitat indiscutible la represa i consolidació de la narrativa catalana durant el Modernisme. Un autor que de seguida va ser elogiat, entre molts d’altres, per Josep Pla, el qual es va mostrar sovint deutor en molts aspectes de l’escriptor gironí. En el
darrer any, s’han publicat dos llibres amb textos de Ruyra que ben poden ser l’entrada a la lectura d’aquest autor per part d’aquells que fins ara el desconeixien.

LLEGEIX-LO SENCER »
Jordi Sarsanedas

El martell

Avui l’obra poètica i narrativa de l’escriptor barceloní Jordi Sarsanedas és força desconeguda entre les generacions més joves de lectors. La majoria dels seus llibres fa anys que no es reediten i només es troben a les llibreries de segona mà o als magatzems de les biblioteques públiques. És per aquest motiu una molt bona notícia la reedició de la seva novel·la més ambiciosa, El martell, fet que ens dona peu a esbossar els aspectes més destacables de la seva vida i la seva obra.

LLEGEIX-LO SENCER »
F. Scott Fitzgerald

El gran Gatsby

Francis Scott Fitzgerald és sens dubte un dels grans escriptors nord-americans de la primera meitat del segle XX. A casa nostra potser no ha estat tan llegit ni traduït com altres autors de la seva generació, com ara Faulkner o Hemingway, però és evident que les seves novel·les i contes han esdevingut autèntics clàssics. La reedició en els darrers anys d’alguns dels seus títols fonamentals ens dona peu a fer una revisió de la seva vida i de la seva obra.

LLEGEIX-LO SENCER »
Italo Calvino

Si una nit d’hivern un viatger

Un dels clàssics indiscutibles de la
literatura italiana de la segona meitat del segle XX és sens dubte Italo Calvino. L’any passat es van complir els cent anys del seu naixement i, en aquest cas, no podem dir que la cultura catalana ho hagi celebrat especialment amb gaires reedicions dels seus llibres. Malgrat això, Calvino és un escriptor que sempre cal tenir en compte. Avui fem un breu repàs de la seva vida i la seva obra.

LLEGEIX-LO SENCER »
Sebastià Juan Arbó

Terres de l’Ebre

Sebastià Juan Arbó és un dels més destacats narradors que han donat les terres de l’Ebre. Malgrat això, i sovint per
raons més extraliteràries que artístiques, és un autor que durant algunes dècades va semblar haver caigut en un profund oblit. La recent edició d’alguns dels seus títols més importants ens brinda una bona ocasió
per acostar-nos a la seva obra, indispensable per entendre la vida i la història d’un dels paisatges més captivadors de Catalunya.

LLEGEIX-LO SENCER »
Joseph Conrad

El cor de les tenebres

No és gaire habitual trobar a la història de la literatura autors que hagin escrit les seves obres en una llengua que no sigui la seva materna. Potser el cas més conegut entre els clàssics és el de l’escriptor rus Vladimir Nabokov, que va escriure en anglès. El cas de Joseph Conrad encara
és més curiós, ja que no va escriure ni en la seva primera llengua —el polonès— ni en les altres dues que coneixia de petit —el rus i el francès—, sinó que ho va fer un en
un anglès adquirit força més tard. En els darrers anys ens estan arribant noves traduccions al català d’algunes de les seves novel·les. Una bona ocasió per redescobrir aquest autèntic clàssic.

LLEGEIX-LO SENCER »
Josep M. de Sagarra

Vida privada

En els inicis de la nova etapa d’aquesta revista, concretament en el nostre segon article (latortugaavui.com, núm. 5, octubre de 2012) vam parlar de l’obra articulística de Josep M. de Sagarra arran de l’aparició dels dos complets reculls que en va publicar l’editorial Quaderns Crema: L’ànima de les coses. Articles a la publicitat (1922-1929) i El perfum dels dies. Articles a Mirador (1929-1936). L’altre gran vessant de prosista de Sagarra el conformen sobretot les seves novel·les i les Memòries. Ara s’acaba de reeditar la que es considera la seva millor obra de ficció: Vida privada.

LLEGEIX-LO SENCER »
J. W. von Goethe

Les afinitats electives

En el seu moment, ,ja vam donar notícia des d’aquestes pàgines de l’oportunitat que suposava l’aparició de la nova col·lecció de clàssics “Bernat Metge Universal”. Fins ara, n’han aparegut set títols, tres dels quals han estat comentats en aquesta secció de latortugaavui: Robinson Crusoe (núm. 107), Cap al far (núm. 113) i Crim i càstig (núm. 120). Avui ens apropem a la nova traducció que ens
proposa aquesta col·lecció de la novel·la Les afinitats electives, de Johann W. von Goethe.

LLEGEIX-LO SENCER »
Ja no hi ha més articles!