El passat 13 de juny va fer vint anys de la mort de l’escriptor mequinensà Jesús Moncada. El seu traspàs, quan només tenia seixanta-tres anys, va representar l’estroncament d’una notable carrera literària que segurament hauria continuat donant magnífics fruits. Amb motiu de la reedició de Camí de sirga, la seva novel·la més coneguda —i a hores d’ara esdevinguda un autèntic clàssic—, fem un repàs de la seva vida i de la seva producció literària.
L’escriptor terrassenc Ferran Canyameres és actualment un autor força desconegut pel gran públic i encara poc estudiat pels especialistes. De totes formes, la seva obra, tant la literària com la d’editor i activista cultural, va tenir una gran
importància en la cultura catalana de la primera meitat del segle XX. Malgrat que el llibre que ressenyem avui no és un clàssic —en el sentit que li hem donat en aquests
articles mensuals—, l’aparició d’una novel·la inèdita de Canyameres i l’estreta vinculació de la seva filla i dels seus nets amb Caldes bé mereix un esbós de la seva vida i de la seva producció literària.
Si haguéssim de dir el nom d’una escriptora nord-americana del període que va de finals del segle XIX al primer terç del segle XX, probablement l’únic que ens vindria al cap és el d’Edith Wharton. I això és així perquè és una de les autores més presents a les llibreries catalanes des de fa alguns anys. La nova traducció de la seva novel·la més coneguda, L’edat de la innocència, és un bon motiu per conèixer la seva vida i la seva obra.
Poques vegades trobarem una novel·la que en poc menys de cent anys hagi merescut fins a quatre traduccions al català. Adolphe, de l’escriptor suís Benjamin Constant, n’és un exemple. Aprofitem que es torna a trobar a les llibreries per fer un resum de la vida del seu autor i del significat de la seva obra principal.
El proper mes de juny farà dos anys que l’escriptor valencià Josep Piera va rebre el 55è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, el prestigiós guardó que atorga Òmnium Cultural des de l’any 1969. Piera, amb una llarga trajectòria com a poeta i prosista, veu així reconeguda un cop més una obra que, malgrat la seva indubtable qualitat, potser no ha tingut en les darreres dècades la presència i l’actualitat que es mereix. La reedició d’un dels seus llibres més emblemàtics ens dona l’oportunitat de parlar aquest mes de la seva vida i de la seva obra.
Mary Shelley és autora d’un clàssic indiscutible, Frankenstein o el Prometeu modern, una novel·la que es considera
una de les grans fites de la literatura gòtica
i, alhora, un dels textos fundacionals del gènere de la ciència-ficció. La gran popularitat d’aquesta obra, però, ha
eclipsat la resta de la seva producció literària. La recent aparició d’una nova traducció de Mathilda, per a molts la
seva millor novel·la, ens invita a parlar aquest mes de la seva vida i la seva obra.
L’escriptor mallorquí Antoni Vidal Ferrando és un dels poetes i narradors més destacats de l’anomenada generació dels 70. Malgrat l’evident qualitat de la seva poesia, de les seves novel·les i de les seves narracions, és un autor força desconegut
pel gran públic fora de l’àmbit illenc. La reedició, trenta anys després de la seva publicació, de la seva primera novel·la, és
un bon motiu per parlar-ne en la nostra secció d’aquest mes.
El dia 10 del mes que ve farà tres anys que
va morir l’escriptora mallorquina Maria Antònia Oliver, una de les veus literàries més destacades del que es va anomenar la “Generació dels 70”, un nombrós grup d’escriptors les obres dels quals van suposar un gran pas en l’homologació de la
literatura catalana amb la cultura europea del moment. La reedició que s’està duent a terme de les seves obres més significatives és un bon motiu per dedicar-li l’article d’aquest mes.
Des d’aquestes pàgines de latortugaavui hem parlat diverses vegades d’autors russos. Autors com Anton Txékhov (núm. 82), Lev Tolstoi (núm. 109), Fiódor Dostoievski (núm. 120) o Nikolai V. Gógol (núm. 132) han estat objecte de la nostra atenció, sobretot a propòsit de l’edició de noves traduccions d’algunes de les seves obres més importants. Aquest mes, i també amb motiu de la nova traducció d’un dels seus títols més populars, La filla del capità,
dedicarem la nostra atenció a Aleksandr Puixkin, l’escriptor que unànimement és
considerat com el pare de la literatura russa moderna.