Poques vegades trobarem una novel·la que en poc menys de cent anys hagi merescut fins a quatre traduccions al català. Adolphe, de l’escriptor suís Benjamin Constant, n’és un exemple. Aprofitem que es torna a trobar a les llibreries per fer un resum de la vida del seu autor i del significat de la seva obra principal.
El proper mes de juny farà dos anys que l’escriptor valencià Josep Piera va rebre el 55è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, el prestigiós guardó que atorga Òmnium Cultural des de l’any 1969. Piera, amb una llarga trajectòria com a poeta i prosista, veu així reconeguda un cop més una obra que, malgrat la seva indubtable qualitat, potser no ha tingut en les darreres dècades la presència i l’actualitat que es mereix. La reedició d’un dels seus llibres més emblemàtics ens dona l’oportunitat de parlar aquest mes de la seva vida i de la seva obra.
Mary Shelley és autora d’un clàssic indiscutible, Frankenstein o el Prometeu modern, una novel·la que es considera
una de les grans fites de la literatura gòtica
i, alhora, un dels textos fundacionals del gènere de la ciència-ficció. La gran popularitat d’aquesta obra, però, ha
eclipsat la resta de la seva producció literària. La recent aparició d’una nova traducció de Mathilda, per a molts la
seva millor novel·la, ens invita a parlar aquest mes de la seva vida i la seva obra.
L’escriptor mallorquí Antoni Vidal Ferrando és un dels poetes i narradors més destacats de l’anomenada generació dels 70. Malgrat l’evident qualitat de la seva poesia, de les seves novel·les i de les seves narracions, és un autor força desconegut
pel gran públic fora de l’àmbit illenc. La reedició, trenta anys després de la seva publicació, de la seva primera novel·la, és
un bon motiu per parlar-ne en la nostra secció d’aquest mes.
El dia 10 del mes que ve farà tres anys que
va morir l’escriptora mallorquina Maria Antònia Oliver, una de les veus literàries més destacades del que es va anomenar la “Generació dels 70”, un nombrós grup d’escriptors les obres dels quals van suposar un gran pas en l’homologació de la
literatura catalana amb la cultura europea del moment. La reedició que s’està duent a terme de les seves obres més significatives és un bon motiu per dedicar-li l’article d’aquest mes.
Des d’aquestes pàgines de latortugaavui hem parlat diverses vegades d’autors russos. Autors com Anton Txékhov (núm. 82), Lev Tolstoi (núm. 109), Fiódor Dostoievski (núm. 120) o Nikolai V. Gógol (núm. 132) han estat objecte de la nostra atenció, sobretot a propòsit de l’edició de noves traduccions d’algunes de les seves obres més importants. Aquest mes, i també amb motiu de la nova traducció d’un dels seus títols més populars, La filla del capità,
dedicarem la nostra atenció a Aleksandr Puixkin, l’escriptor que unànimement és
considerat com el pare de la literatura russa moderna.
Tot i ser una escriptora que, com s’ha dit en més d’una ocasió, no sol formar part del cànon literari sancionat per les veus més acadèmiques, és evident que l’obra literària de Teresa Pàmies constitueix un referent ineludible de la literatura que testimonia un dels períodes més difícils de la història de la Catalunya contemporània: la guerra civil, la postguerra i l’exili. La recuperació d’una novel·la fins avui inèdita i l’aparició d’una completa visió de la seva vida i la seva obra
són dos bons motius per proposar aquest mes una aproximació a aquesta escriptora balaguerina.
John Steinbeck és un dels grans narradors nord- americans del segle XX. La seva novel·la més ambiciosa, El raïm de la ira, va causar un gran impacte en una societat que tot just s’estava recuperant de la Gran
Depressió i li va valer l’obtenció del prestigiós premi Pulitzer. Més endavant, l’any 1962, Steinbeck guanyaria el Premi Nobel de Literatura pel conjunt de la seva obra. La nova traducció d’una de les seves
novel·les més populars, La perla, pot ser una bona introducció al conjunt de la seva novel·lística.
Truman Capote és un dels grans noms de la literatura nord-americana del segle XX. El seu intent de creació del que ell mateix anomenava “novel·la de no-ficció” va marcar sens dubte tota una generació d’escriptors i periodistes que van veure en la realitat una font inesgotable de creació literària. La nova traducció d’una de les seves novel·les més populars, Esmorzar a
Tiffany’s, que coincideix amb el centenari del seu naixement i el quarantè aniversari de la seva mort, pot ser un bon motiu per aproximar-se a aquesta i a d’altres obres d’aquest gran escriptor.