Articles
Joan-Lluís Lluís

Des de la Catalunya Nord

Si ha dos narradors de la Catalunya Nord amb una obra plenament consolidada en el panorama de la literatura catalana actual —i que representen el fil de continuïtat d’escriptors com Pere Verdaguer, Joan Tocabens, Renada-Laura Portet o Patrick Gifreu— aquests són els rossellonesos Joan-Lluís Lluís i Joan Daniel Bezsonoff. El primer acaba de publicar Les cròniques
del déu coix i el segon segueix engruixint la llista de títols de contingut autobiogràfic amb Les meues universitats.

LLEGEIX-LO SENCER »
Boris Vian

Boris Vian, recuperat

Una de les millors col·leccions de narrativa que en els darrers anys els lectors poden trobar a les llibreries catalanes és “El cercle de Viena”, de Viena Edicions. Es tracta d’una col·lecció dedicada a la descoberta de clàssics moderns del segle XX fins ara inèdits en català o a la recuperació d’edicions descatalogades o oblidades. Fins ara s’han editat trenta-nou títols, i el catàleg compta amb autors tan imprescindibles com Marcel Proust, del qual s’acaba de presentar A l’ombra de les noies en flor II (núm. 37, 2013), que correspon a la segona part del segon
volum de A la recerca del temps perdut en la nova i acurada versió catalana de Josep Maria Pinto. També hi trobem obres de Thomas Hardy, Joseph Brodsky, Friedrich Dürrenmatt, T. S.Eliot, John Steinbeck, Rainer Maria Rilke, Isak Dinesen, Gerald Durrell, Thomas Mann o Virgina Woolf, entre els més coneguts, i al mateix temps tot un conjunt d’autors fins ara no traduïts al català però que sovint han representat una agradable sorpresa per la seva gran qualitat literària. Podria ser el cas de Yasunari Kawabata, que va obrir la col·lecció, o de Sherwood Anderson o Ba Jin.

LLEGEIX-LO SENCER »
Robert Louis Stevenson

Stevenson, emigrant i viatger

Robert Louis Stevenson va ser un escriptor que malgrat que va tenir una vida curta – va morir poc després de complir els 44 anys – va deixar una extensa obra literària. Novel·les com L’illa del tresor o El cas misteriós del Dr. Jekyll i Mr. Hyde, formen part de qualsevol repertori d’obres imprescindibles de la literatura universal. A part de novel·les, però, Stevenson també
va ser autor de nombrosos llibres de viatges. Dos dels méscelebrats, En els mars del sud i L’emigrant amateur, han estat traduïts recentment al català.

LLEGEIX-LO SENCER »
Alice Munro

Reconeixements al conte literari

Malgrat que la novel·la no dóna la batalla per perduda, sembla evident que el conte és un gènere literari que respon perfectament a la necessitat de brevetat i concisió que molt sovint demana l’ocupat lector del món d’avui. El premi que han concedit recentment els lectors de La Vanguardia al darrer recull de contes de Sergi Pàmies, Cançons d’amor i de pluja, l’atorgament del Premi Nobel de Literatura d’enguany a Alice Munro són dues notícies que ens ho confirmen.

LLEGEIX-LO SENCER »
Sebastià Alzamora

Espriu i Rosselló-Pòrcel, als vint anys

L’any Espriu, que commemora el centenari del naixement de l’escriptor de Sinera, segueix el seu curs amb diverses iniciatives relacionades amb la difusió de la vida i de l’obra de Salvador Espriu. Més enllà de les publicacions més recents, que comentarem més avall, caldrà estar atents a l’exposició Espriu, he mirat aquesta terra, que el CCCB dedicarà a l’autor (del 30 d’octubre al 24 de febrer de 2014) i al muntatge teatral itinerant Espriu!, en què la companyia La Pela presenta una interpretació de textos d’aquest autor. No és probable, en canvi, que es pugui tornar a veure l’espectacle L’honor és nostre, Sr. Espriu, que els antics alumnes de l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual van fer a la Biblioteca de Catalunya el darrer cap de setmana d’octubre.

LLEGEIX-LO SENCER »
Albert Sánchez Piñol

Visions literàries de 1714 (II)

Completem en aquest número de Latortugaavui el comentari sobre les diverses versions literàries que s’han anat publicant sobre la Guerra de Successió Espanyola (1702-1713) i la derrota catalana de l’11 de setembre de 1714. A un any del tricentenari d’aquest esdeveniment, i amb el nou recinte museístic del Born acabat d’inaugurar, constatem que la narració d’aquesta efemèride està sortint del reducte especialitzat dels historiadors i de les publicacions vinculades a petites editorials centrades en l’independentisme i s’està instal·lant en les preferències majoritàries dels lectors catalans. L’augment espectacular de les vendes de Lliures o morts, el fenomen editorial vinculat al gran èxit de Victus i la recent aparició de Cicatrius de 1714, dirigida al públic adolescent, ho corroboren.

LLEGEIX-LO SENCER »
Alfred Bosch

Visions literàries de 1714 (I)

L’any que ve es compliran 300 anys de la derrota catalana a la Guerra de Successió. L’11 de setembre de 1714, després de molts mesos de setge i d’una resistència heroica, la ciutat de Barcelona capitulava davant de la força imparable de les tropes de Felip V conduïdes pel duc de Berwick. L’aportació literària més recent sobre aquest episodi, Victus, i el seu gran ressò mediàtic, ha eclipsat en certa manera altres obres anteriors que també es van proposar servir als lectors la seva versió literària d’aquests dramàtics fets. Seguint l’ordre cronològic d’aquestes aportacions més recents, en aquesta primera part de l’article parlarem de 1714, d’Alfred Bosch i d’Un cadàver exquisit, de Jordi Mata. A la segona part, comentarem Lliures o morts, de Jaume
Clotet i David de Montserrat i l’esmentada Victus, d’Albert Sánchez Piñol.

LLEGEIX-LO SENCER »
Josep M. Espinàs

Josep M. Espinàs: una vida a través dels articles

El passat 7 de març Josep M. Espinàs va complir 86 anys. Com si es tractés d’un regal d’aniversari, la seva editorial dels darrers anys, La Campana, li va publicar el voluminós recull Una vida articulada, gairebé cinc-centes pàgines que constitueixen una excel·lent antologia de la producció articulística diària publicada per aquest autor al llarg de 36 anys. Un regal per a ell, i també per a cadascú de nosaltres, els lectors que, amb més o menys fidelitat o intermitències, l’hem anat seguint durant molts d’aquests anys, primer al diari Avui, des del seu naixement, el 23 d’abril de 1976, i posteriorment a El Periódico de Catalunya.

LLEGEIX-LO SENCER »
Ja no hi ha més articles!