Articles
Joan Solà

A l’entorn de la llengua

Prenc el títol d’aquest article del llibre de Joan Solà, publicat el ja llunyà 1977, en què l’insigne lingüista recollia un centenar de textos publicats a la premsa sobre diversos
aspectes relacionats amb la llengua catalana. No era el primer a fer-ho, ni tampoc ha estat l’últim. En els darrers
anys, han aparegut alguns llibres que tenen el mateix origen periodístic. Avui parlarem d’aquests i d’altres novetats sobre la llengua catalana que s’han editat recentment.

LLEGEIX-LO SENCER »
Stefan Zweig

El món de Stefan Zweig

Aquest estiu ja farà un any de la mort de Jaume Vallcorba, el fundador de l’editorial Quaderns Crema i del segell en castellà Acantilado. Si hi ha alguna cosa —i n’hi ha
moltes— que els lectors li hem d’agrair és el fet d’haver-nos donat la possibilitat de conèixer escriptors de gran qualitat que en el nostre àmbit lingüístic eren pràcticament desconeguts. Entre aquests, el nom de l’austríac Stefan Zweig ocupa un lloc de privilegi. La recent publicació del recull d’articles El món de 1914 i de la correspondència de Zweig amb Joseph Roth Ser amigo mío es funesto. Correspondencia (1927-1938), així com d’una biografia de l’autor, El exilio impossible. Stefan Zweig en el fin del mundo, són un bon motiu per comentar alguns aspectes de la seva vida i de les seves obres més importants.

LLEGEIX-LO SENCER »
Jaume Cabré

Les incerteses de Jaume Cabré

Ningú no dubta a hores d’ara que Jaume Cabré és un dels novel·listes més sòlids de què disposa la literatura catalana. Cada novel·la seva suposa un pas més en la construcció d’un corpus literari d’una qualitat que ja no només és reconeguda a Catalunya sinó que, cada vegada més, és valorada en el conjunt de l’àmbit literari europeu. Cabré, a més, és autor de diversos llibres de reflexió sobre el fet de llegir i escriure. La publicació del darrer, Les incerteses, ens dóna peu a parlar d’aquesta obra assagística.

LLEGEIX-LO SENCER »
Josep Pla

Els diaris de Josep Pla

És ben sabut que el diari com a gènere literari va ser una de les formes d’escriptura preferides per Josep Pla. El quadern gris, primer volum de la seva Obra Completa, en seria l’exemple més perfecte. El que potser no és tan conegut és que l’escriptor empordanès, endut per la seva passió per escriure sempre i escriure-ho tot, va ser també l’autor de centenars de pàgines de Notes — en principi escrites per
no ser publicades— que tenien la funció de servir de base o de recordatori per a l’elaboració de llibres posteriors. La
recent publicació de La vida lenta. Notes per a tres diaris (1956, 1957, 1964) és un bon motiu per fer-ne una breu caracterització.

LLEGEIX-LO SENCER »
Joan F. Mira

Estirant el fil de la memòria

En els darrers anys s’ha produït en la literatura catalana un augment destacable de la publicació de llibres autobiogràfics, més potser en la línia de l’elaboració literària d’un conjunt de records personals, que no pas sota el format més clàssic d’unes memòries públiques lligades als grans esdeveniments polítics i socials viscuts per l’autor.

LLEGEIX-LO SENCER »
Francesc Serés

Francesc Serés o la força del llenguatge

Si hi ha un autor dins del panorama actual de la literatura catalana en què es doni la màxima distància entre l’enorme qualitat de la seva prosa i el discret reconeixement de la seva obra per part del públic majoritari, aquest és sens dubte el cas de Francesc Serés. La publicació del seu últim llibre, La pell de la frontera, és una magnífica ocasió per parlar de la seva trajectòria literària.

LLEGEIX-LO SENCER »
Joan Fuster

Recordant Joan Fuster

Què en pensaria Joan Fuster, del procés de transició nacional que estem vivint actualment? Segurament que n’estaria content i que el veuria com a necessari i esperançador, però probablement també seria el primer a denunciar-ne les mancances i les renúncies. Fuster, sens dubte l’assagista català més important del segle passat, a més de 20 anys de la seva mort ens pot seguir acompanyant amb els seus textos. I una bona manera d’aproximar-nos a la seva vasta obra pot ser el llibre Antologia de Joan Fuster, publicada recentment per l’editorial de Benicarló Onada edicions.

LLEGEIX-LO SENCER »
Maria Barbal

Maria Barbal novel·la la impostura

Si hi ha una notícia que aquest estiu ha sacsejat la vida política catalana ha estat la confessió que Jordi Pujol ha fet d’haver tingut amagada una fortuna important en comptes andorrans. De cop, la figura del gran estadista, del polític que només tenia una prioritat, Catalunya, es posa en entredit, i el tema del frau i de l’engany dels personatges públics passa a ser motiu habitual de conversa. Maria Barbal, a la seva última novel·la, En la pell de l’altre, ens planteja una trama narrativa on la impostura és l’element principal.

LLEGEIX-LO SENCER »
Pep Coll

Pep Coll, a sang freda

La concessió enguany del Premi de la Crítica Catalana i del Premi Joan Creixells a la novel·la de Pep Coll Dos taüts negres i dos de blancs, aquest darrer atorgat per l’Ateneu Barcelonès a la millor obra de narrativa en català publicada durant l’any anterior, és un bon motiu per repassar breument l’obra d’aquest escriptor i acarar la amb algunes altres novel·les amb les quals manté més d’un paral·lelisme.

LLEGEIX-LO SENCER »
Ja no hi ha més articles!