Articles
Xuan Bello

Xuan Bello, Karmele Jaio, Séchu Sende…

Si hi ha un aspecte no resolt en l’àmbit de les lletres hispàniques després de quaranta anys de democràcia és el gran desconeixement que tenen entre elles les diferents literatures que s’han desenvolupat a l’Estat espanyol—per no parlar, però aquest seria un altre tema, del desconeixement mutu entre les llengües “stricto sensu”. La literatura en català
a penes es tradueix al castellà i molt menys al gallec o al basc, però també hi ha una precària presència de la creació literària escrita en aquestes i altres llengües als prestatges de les llibreries catalanes.

LLEGEIX-LO SENCER »
Antoni Rovira i Virgili

Antoni Rovira i Virgili i l’èxode català

Un dels primers testimonis de la cruesa i de la magnitud de l’èxode català que va tenir lloc a finals de gener i principis de
febrer de 1939, com a conseqüència del final de la Guerra Civil Espanyola, va ser el d’Antoni Rovira i Virgili. Al seu llibre Els darrers dies de la Catalunya republicana,
escrit molt poc després dels fets i reeditat recentment, ens va deixar un document de primera mà del que van significar els
primers dies d’exili d’aquells que havien perdut la guerra, i especialment, en el seu testimoni, del destí d’una gran part dels més destacats membres de la intel·lectualitat i la política catalanes.

LLEGEIX-LO SENCER »
Josep Maria Esquirol

De la felicitat i de l’èxit

L’espècie humana, des del moment que va començar a reflexionar de manera conscient sobre la seva finalitat en aquest món —etapa que ens situa en l’inici de la filosofia i de les religions— va encetar també una discussió sobre quin paper havia de tenir en la vida de les persones la felicitat. Ara, en aquestes primeres dècades del segle XXI, el debat segueix viu i les publicacions relacionades amb aquest tema han sortit dels cercles acadèmics i estrictament filosòfics i són més abundoses que mai. Repassarem en aquest article alguns títols que hi fan referència.

LLEGEIX-LO SENCER »
Joan Solà

A l’entorn de la llengua

Prenc el títol d’aquest article del llibre de Joan Solà, publicat el ja llunyà 1977, en què l’insigne lingüista recollia un centenar de textos publicats a la premsa sobre diversos
aspectes relacionats amb la llengua catalana. No era el primer a fer-ho, ni tampoc ha estat l’últim. En els darrers
anys, han aparegut alguns llibres que tenen el mateix origen periodístic. Avui parlarem d’aquests i d’altres novetats sobre la llengua catalana que s’han editat recentment.

LLEGEIX-LO SENCER »
Stefan Zweig

El món de Stefan Zweig

Aquest estiu ja farà un any de la mort de Jaume Vallcorba, el fundador de l’editorial Quaderns Crema i del segell en castellà Acantilado. Si hi ha alguna cosa —i n’hi ha
moltes— que els lectors li hem d’agrair és el fet d’haver-nos donat la possibilitat de conèixer escriptors de gran qualitat que en el nostre àmbit lingüístic eren pràcticament desconeguts. Entre aquests, el nom de l’austríac Stefan Zweig ocupa un lloc de privilegi. La recent publicació del recull d’articles El món de 1914 i de la correspondència de Zweig amb Joseph Roth Ser amigo mío es funesto. Correspondencia (1927-1938), així com d’una biografia de l’autor, El exilio impossible. Stefan Zweig en el fin del mundo, són un bon motiu per comentar alguns aspectes de la seva vida i de les seves obres més importants.

LLEGEIX-LO SENCER »
Jaume Cabré

Les incerteses de Jaume Cabré

Ningú no dubta a hores d’ara que Jaume Cabré és un dels novel·listes més sòlids de què disposa la literatura catalana. Cada novel·la seva suposa un pas més en la construcció d’un corpus literari d’una qualitat que ja no només és reconeguda a Catalunya sinó que, cada vegada més, és valorada en el conjunt de l’àmbit literari europeu. Cabré, a més, és autor de diversos llibres de reflexió sobre el fet de llegir i escriure. La publicació del darrer, Les incerteses, ens dóna peu a parlar d’aquesta obra assagística.

LLEGEIX-LO SENCER »
Josep Pla

Els diaris de Josep Pla

És ben sabut que el diari com a gènere literari va ser una de les formes d’escriptura preferides per Josep Pla. El quadern gris, primer volum de la seva Obra Completa, en seria l’exemple més perfecte. El que potser no és tan conegut és que l’escriptor empordanès, endut per la seva passió per escriure sempre i escriure-ho tot, va ser també l’autor de centenars de pàgines de Notes — en principi escrites per
no ser publicades— que tenien la funció de servir de base o de recordatori per a l’elaboració de llibres posteriors. La
recent publicació de La vida lenta. Notes per a tres diaris (1956, 1957, 1964) és un bon motiu per fer-ne una breu caracterització.

LLEGEIX-LO SENCER »
Joan F. Mira

Estirant el fil de la memòria

En els darrers anys s’ha produït en la literatura catalana un augment destacable de la publicació de llibres autobiogràfics, més potser en la línia de l’elaboració literària d’un conjunt de records personals, que no pas sota el format més clàssic d’unes memòries públiques lligades als grans esdeveniments polítics i socials viscuts per l’autor.

LLEGEIX-LO SENCER »
Francesc Serés

Francesc Serés o la força del llenguatge

Si hi ha un autor dins del panorama actual de la literatura catalana en què es doni la màxima distància entre l’enorme qualitat de la seva prosa i el discret reconeixement de la seva obra per part del públic majoritari, aquest és sens dubte el cas de Francesc Serés. La publicació del seu últim llibre, La pell de la frontera, és una magnífica ocasió per parlar de la seva trajectòria literària.

LLEGEIX-LO SENCER »
Ja no hi ha més articles!