Articles
Josep Pla

Els diaris de Josep Pla

És ben sabut que el diari com a gènere literari va ser una de les formes d’escriptura preferides per Josep Pla. El quadern gris, primer volum de la seva Obra Completa, en seria l’exemple més perfecte. El que potser no és tan conegut és que l’escriptor empordanès, endut per la seva passió per escriure sempre i escriure-ho tot, va ser també l’autor de centenars de pàgines de Notes — en principi escrites per
no ser publicades— que tenien la funció de servir de base o de recordatori per a l’elaboració de llibres posteriors. La
recent publicació de La vida lenta. Notes per a tres diaris (1956, 1957, 1964) és un bon motiu per fer-ne una breu caracterització.

LLEGEIX-LO SENCER »
Joan F. Mira

Estirant el fil de la memòria

En els darrers anys s’ha produït en la literatura catalana un augment destacable de la publicació de llibres autobiogràfics, més potser en la línia de l’elaboració literària d’un conjunt de records personals, que no pas sota el format més clàssic d’unes memòries públiques lligades als grans esdeveniments polítics i socials viscuts per l’autor.

LLEGEIX-LO SENCER »
Francesc Serés

Francesc Serés o la força del llenguatge

Si hi ha un autor dins del panorama actual de la literatura catalana en què es doni la màxima distància entre l’enorme qualitat de la seva prosa i el discret reconeixement de la seva obra per part del públic majoritari, aquest és sens dubte el cas de Francesc Serés. La publicació del seu últim llibre, La pell de la frontera, és una magnífica ocasió per parlar de la seva trajectòria literària.

LLEGEIX-LO SENCER »
Joan Fuster

Recordant Joan Fuster

Què en pensaria Joan Fuster, del procés de transició nacional que estem vivint actualment? Segurament que n’estaria content i que el veuria com a necessari i esperançador, però probablement també seria el primer a denunciar-ne les mancances i les renúncies. Fuster, sens dubte l’assagista català més important del segle passat, a més de 20 anys de la seva mort ens pot seguir acompanyant amb els seus textos. I una bona manera d’aproximar-nos a la seva vasta obra pot ser el llibre Antologia de Joan Fuster, publicada recentment per l’editorial de Benicarló Onada edicions.

LLEGEIX-LO SENCER »
Maria Barbal

Maria Barbal novel·la la impostura

Si hi ha una notícia que aquest estiu ha sacsejat la vida política catalana ha estat la confessió que Jordi Pujol ha fet d’haver tingut amagada una fortuna important en comptes andorrans. De cop, la figura del gran estadista, del polític que només tenia una prioritat, Catalunya, es posa en entredit, i el tema del frau i de l’engany dels personatges públics passa a ser motiu habitual de conversa. Maria Barbal, a la seva última novel·la, En la pell de l’altre, ens planteja una trama narrativa on la impostura és l’element principal.

LLEGEIX-LO SENCER »
Pep Coll

Pep Coll, a sang freda

La concessió enguany del Premi de la Crítica Catalana i del Premi Joan Creixells a la novel·la de Pep Coll Dos taüts negres i dos de blancs, aquest darrer atorgat per l’Ateneu Barcelonès a la millor obra de narrativa en català publicada durant l’any anterior, és un bon motiu per repassar breument l’obra d’aquest escriptor i acarar la amb algunes altres novel·les amb les quals manté més d’un paral·lelisme.

LLEGEIX-LO SENCER »
Santiago Rusiñol

La narrativa de Santiago Rusiñol

La notícia de la finalització de les obres de restauració del Cau Ferrat de Sitges i la recent reedició de la novel·la El català de la Manxa, són un bon motiu per fer un breu repàs de l’obra narrativa de Santiago Rusiñol, segurament el màxim representant del Modernisme català. Una producció que sovint ha quedat eclipsada per la gran
importància que Rusiñol va adquirir com a pintor i com a autor teatral, però que encara pot tenir un gran interès entre els lectors catalans d’avui. En aquest mateix número de Latortugaavui, Antoni Font n’exposa els trets més importants de la seva vida del seu vessant pictòric.

LLEGEIX-LO SENCER »

Els clàssics catalans més a l’abast

L’Editorial Barcino va ser fundada el 1924 —sota la inspiració de Pompeu Fabra i en plena Dictadura de Primo de Rivera— pel filòleg i advocat Josep Maria de Casacuberta (1897-1985), i des del principi es va especialitzar sobretot en la publicació de textos catalans antics, des dels orígens fins a la Renaixença, ja sigui en edicions crítiques, edicions anotades o traduccions de diverses llengües. La seva col·lecció més reconeguda, dedicada als escriptors medievals, Els Nostres Clàssics, es va iniciar el mateix any 1924 —amb Lo somni, de Bernat Metge— i compta fins a l’actualitat amb més de 180 volums.

LLEGEIX-LO SENCER »
Daniel Goleman

Daniel Goleman posa el focus en l’atenció

Amb un retard de més de quatre mesos respecte de la seva publicació en castellà —fet que comença a ser tristament habitual—, a finals del passat mes de març va arribar finalment a les llibreries la traducció catalana del darrer llibre de Daniel Goleman, Focus (Editorial Kairós, 2014). Es tracta d’una obra més del conegut psicòleg nord-americà, que en aquest cas centra la
seva anàlisi en la gran importància que té la capacitat d’atenció de les persones per assolir un millor desenvolupament de la
seva vida personal, social i professional.

LLEGEIX-LO SENCER »
Ja no hi ha més articles!