Entre la gran quantitat de noves veus que han aparegut en el panorama literari català, destaca especialment el nom de l’escriptor sabadellenc Roc Casagran. Amb motiu dels últims títols que ha publicat a l’editorial Sembra Llibres, fem un breu repàs de la seva producció fins avui.
El pròxim 6 de juliol farà cinc anys de la mort de Miquel Pairolí. La seva pèrdua prematura va estroncar una sòlida carrera de novel·lista i ens va deixar sense la prosa
matisada dels seus articles i dietaris. La publicació que recentment s’ha dut a terme d’aquests darrers —en un sol volum— és un bon motiu per fer una breu semblança de l’escriptor gironí.
Ha passat Sant Jordi, una autèntica festa per als amants dels llibres. Una festa de la literatura, també? Com cada any, hem tornar a sentir per aquestes dates que els llibres més venuts per Sant Jordi —que els llibreters s’han afanyat a precisar que només representen un cinc per cent del total de les vendes— no tenen gaire a veure amb l’autèntica literatura, i que tot plegat es tracta d’una jornada comercial preciosa, però allunyada del fet literari de qualitat. Hi ha opinions per a tots els gustos, però que l’últim llibre de Manuel Baixauli hagi passat completament desapercebut —ni s’esmentava, per exemple, a l’exhaustiu suplement literari de La Vanguardia— no deixa de ser simptomàtic.
Si hi ha un escriptor contemporani que amb una obra relativament escassa ha generat un autèntic mite al voltant de la seva vida i els seus llibres, aquest és sens dubte l’estatunidenc J. D. Salinger. Ara l’escriptor francès Frédéric Beigbeder l’ha tornar a posar d’actualitat fent-lo protagonista de la seva última novel·la: Oona i Salinger.
Si hi ha un fenomen que caracteritza el panorama literari català dels darrers anys és l’aparició d’un bon nombre de noves i petites editorials que han representat un saludable trencament del monopoli que exerceixen els grans grups d’edició. Gràcies a elles, i a les seves propostes sovint arriscades, ens és possible d’aproximar-nos a autors fins ara desconeguts per a nosaltres. Un exemple de tot plegat el constitueix la figura de l’escriptor neerlandès Gerbrand Bakke.
L’aparició recent a les llibreries de l’últim assaig sobre l’amor del sociòleg italià Francesco Alberoni, ens dóna peu a repassar alguns títols que sobre el mateix tema s’han publicat en els darrers anys. Alberoni titula el seu llibre “L’arte di amare”, en al·lusió ben clara a d’altres il·lustres
predecessors que han intentat, amb el mateix epígraf, escatir l’arrel i el significat d’un dels misteris més insondables de
l’espècie humana: l’aparició del complex lligam afectiu que anomenem amor.
Un dels temes que des de sempre ha generat tot tipus d’opinions i comentaris és el de l’educació del infants i els joves. Primer els filòsofs i més endavant els polítics han vist la necessitat d’establir un sistema educatiu que garantís l’adequat creixement intel·lectual i moral de les noves generacions. En l’actualitat el debat segueix ben viu i sembla que no acaba de sortir del desconcert que ja analitzava fa més de quinze anys el sociòleg Salvador Cardús. En aquest article repassem algunes de les novetats editorials sobre aquesta qüestió.
Ara fa dos anys, des d’aquestes mateixes pàgines de latortugaavui, donàvem notícia de les novetats literàries de dos dels novel·listes catalans actuals més premiats. D’una banda, parlàvem de la novel·la El fracassat, de Martí Domínguez, centrada en la figura del pintor Paul Cézanne (núm. 13, juny 2013) i, de l’altra, de Dos amics de vint anys, la reconstrucció novel·lada dels anys de joventut de Salvador Espriu que va publicar Sebastià Alzamora (núm. 17, novembre 2013). Aquesta tardor tots dos han tornat a presentar les seves noves creacions.
L’escriptora empordanesa Caterina Albert i Paradís, més coneguda pel seu pseudònim literari de Víctor Català, ha passat a la història de la literatura com a màxima representant de la narrativa rural modernista. La seva novel·la més coneguda, Solitud, és unànimement considerada com la representació més reeixida d’aquest corrent estètic. Víctor Català, però, és autora d’una altra novel·la, Un film (3.000) metres, que acaba de ser reeditada pel Club Editor i que pot representar una grata sorpresa per a tots aquells que s’hi apropin per primera vegada.