L’obra literària de Ramon Solsona, prou consolidada a hores d’ara, rep un nou impuls amb la seva última novel·la. Amb Allò que va passar a Cardós l’autor barceloní s’endinsa en el paisatge de la vall de Cardós per fer-nos arribar una crònica sentimental i històrica de les grans obres hidroelèctriques que van foradar aquestes muntanyes en plena dictadura franquista.
Si hi ha una novel·la clàssica de vampirs, aquesta és, sens dubte, Dràcula, de l’irlandès Bram Stoker. Ara, la publicació de la traducció al català d’un extens estudi
sobre aquesta obra ens dóna peu a fer un breu repàs de la presència de la literatura vampírica a casa nostra.
Malgrat que encara falten vuit anys perquè es commemori el centenari de la mort de l’escriptor txec en llengua alemanya
Franz Kafka, les notícies recents sobre el destí del seu llegat i la influència de la seva obra en la literatura actual fan que segueixi sent un autor de permanent actualitat.
Diverses traduccions recents al català de la seva narració més coneguda, La metamorfosi, i la reedició de la novel·la
El procés ens donen peu a fer un breu repàs de la seva trajectòria vital i de la recepció que el conjunt de la seva obra ha anat tenint en llengua catalana.
Entre la gran quantitat de noves veus que han aparegut en el panorama literari català, destaca especialment el nom de l’escriptor sabadellenc Roc Casagran. Amb motiu dels últims títols que ha publicat a l’editorial Sembra Llibres, fem un breu repàs de la seva producció fins avui.
El pròxim 6 de juliol farà cinc anys de la mort de Miquel Pairolí. La seva pèrdua prematura va estroncar una sòlida carrera de novel·lista i ens va deixar sense la prosa
matisada dels seus articles i dietaris. La publicació que recentment s’ha dut a terme d’aquests darrers —en un sol volum— és un bon motiu per fer una breu semblança de l’escriptor gironí.
Ha passat Sant Jordi, una autèntica festa per als amants dels llibres. Una festa de la literatura, també? Com cada any, hem tornar a sentir per aquestes dates que els llibres més venuts per Sant Jordi —que els llibreters s’han afanyat a precisar que només representen un cinc per cent del total de les vendes— no tenen gaire a veure amb l’autèntica literatura, i que tot plegat es tracta d’una jornada comercial preciosa, però allunyada del fet literari de qualitat. Hi ha opinions per a tots els gustos, però que l’últim llibre de Manuel Baixauli hagi passat completament desapercebut —ni s’esmentava, per exemple, a l’exhaustiu suplement literari de La Vanguardia— no deixa de ser simptomàtic.
Si hi ha un escriptor contemporani que amb una obra relativament escassa ha generat un autèntic mite al voltant de la seva vida i els seus llibres, aquest és sens dubte l’estatunidenc J. D. Salinger. Ara l’escriptor francès Frédéric Beigbeder l’ha tornar a posar d’actualitat fent-lo protagonista de la seva última novel·la: Oona i Salinger.
Si hi ha un fenomen que caracteritza el panorama literari català dels darrers anys és l’aparició d’un bon nombre de noves i petites editorials que han representat un saludable trencament del monopoli que exerceixen els grans grups d’edició. Gràcies a elles, i a les seves propostes sovint arriscades, ens és possible d’aproximar-nos a autors fins ara desconeguts per a nosaltres. Un exemple de tot plegat el constitueix la figura de l’escriptor neerlandès Gerbrand Bakke.
L’aparició recent a les llibreries de l’últim assaig sobre l’amor del sociòleg italià Francesco Alberoni, ens dóna peu a repassar alguns títols que sobre el mateix tema s’han publicat en els darrers anys. Alberoni titula el seu llibre “L’arte di amare”, en al·lusió ben clara a d’altres il·lustres
predecessors que han intentat, amb el mateix epígraf, escatir l’arrel i el significat d’un dels misteris més insondables de
l’espècie humana: l’aparició del complex lligam afectiu que anomenem amor.