Cap a finals d’estiu, i especialment al voltant de la celebració de la Setmana del Llibre en català, l’allau de novetats en el mercat editorial català és més que notable. Entre la diversa oferta d’aquest nou curs, van destacar, per llargament esperades, les noves obres dels narradors Sergi Pàmies i Marta Rojals, i la primera incursió en el gènere memorialístic del poeta Joan Margarit.
En els passats números de gener i abril de latortugaavui parlàvem de dos autors italians que darrerament han estat força traduïts al català: Erri de Luca i Natalia Ginzburg. Tots dos, a hores d’ara, ja es poden considerar autèntics clàssics. El temps dirà si els milanesos Paolo Cognetti i Giuseppe Catozzella ho acabaran esdevenint en un futur. De moment, dediquem l’article d’avui a donar notícia de l’aparició en català d’algunes de les seves obres.
Sembla clar que l’hàbit de la lectura no té per què variar en funció de l’estació de l’any. És evident, però, que per a molts l’estiu és un moment en què la desconnexió de les ocupacions habituals —almenys durant les vacances— esdevé un moment especialment propici per llegir aquells títols que ens han quedat pendents o per comprar-ne alguns dels que ens han recomanat. Les línies que segueixen són una breu crònica personal de les lectures que m’han acompanyat els dos darrers mesos.
Una de les novetats literàries més celebrades d’aquest any, i al mateix temps un dels títols més venuts del darrer Sant Jordi, ha estat l’última novel·la de l’escriptora catalana d’origen marroquí Najat El Hachmi Mare de llet i mel. Aprofitem l’avinentesa per repassar breument el conjunt narratiu d’una autora que ha aconseguit amb pocs anys tenir un públic lector cada cop més ampli i fidel.
Tothom té molt present l’atrocitat que va suposar l’Holocaust provocat pel règim nazi d’Adolf Hitler. És menys conegut, en canvi, el paper que van tenir els camps de treball forçat que Stalin va posar en marxa abans i després de la Segona Guerra Mundial. D’ençà, però, que Aleksandr Solzhenitsyn va sorprendre el món amb el seu Arxipèlag Gulag, han estat molts els testimonis i estudis que han anat completant el retrat d’aquest immens horror. Ara Monika Zgustova ens en proporciona una imatge encara més desconeguda: el de les dones que van patir
aquesta ignomínia.
Un dels llibres més venuts en la passada diada de Sant Jordi va ser Les possessions, de l’escriptora mallorquina Llucia Ramis. La novel·la, molt ben rebuda per la crítica
i de la qual n’acaba de sortir la segona edició, torna a situar com a protagonista de l’acció una dona que, a cavall entre Mallorca i Barcelona, s’enfronta a diverses situacions familiars delicades. En l’article d’aquest mes aprofitem aquesta novetat editorial per fer un breu comentari de les
novel·les d’aquesta autora.
En el número del passat mes de gener de latortugaavui parlàvem de la presència dels autors italians en el nostre panorama cultural. Deixant de banda els més antics,
també esmentàvem els noms de Moravia, Pavese, Calvino, Eco o Camilleri com a literats que han tingut en el seu moment una bona acollida per part del públic lector català. L’article, finalment, el dedicàvem a l’obra d’Erri de Luca. Una llista de noms, però, on no hi havia cap dona. Avui reparem aquesta petita injustícia parlant de la renovada presència entre nosaltres de Natalia Ginzburg, un dels noms principals de la literatura italiana del segle XX.
És força habitual que els escriptors, en algun moment o altre de la seva producció literària, deixin constància d’aspectes relacionats amb la seva vida familiar, ja sigui de forma esporàdica dins d’obres de ficció o d’una manera més extensa en obres memorialístiques o autobiogràfiques. Comentem avui tres títols recents en què diversos autors ens donen la seva particular visió dels seus pares.
Després de gairebé deu anys des de la publicació de la seva darrera novel·la, Joan Rendé torna a les llibreries catalanes amb un nou text. Malgrat haver estat un escriptor prolífic i força premiat durant els anys 80 i 90 del segle passat, Rendé és, a hores d’ara, i sobretot per al públic lector més jove, un autor molt desconegut. Aprofitem la publicació de la novel·la Els anys de la serp per fer una breu semblança de la seva obra.