Xuan Bello, Karmele Jaio, Séchu Sende…

Si hi ha un aspecte no resolt en l’àmbit de les lletres hispàniques després de quaranta anys de democràcia és el gran desconeixement que tenen entre elles les diferents literatures que s’han desenvolupat a l’Estat espanyol—per no parlar, però aquest seria un altre tema, del desconeixement mutu entre les llengües “stricto sensu”. La literatura en català a penes es tradueix al castellà i molt menys al gallec o al basc, però també hi ha una precària presència de la creació literària escrita en aquestes i altres llengües als prestatges de les llibreries catalanes.